Nit del Gamarús (7a, 100m) a la Roca de Sant Cugat
03-12-2020
La veritat és que encara no se com vaig enredar al Juanan per anar a repetir aquesta via, ja que repetir una via del Endika i el Cugat sempre és sinònim d'aventura assegurada.
La Plantació és d'aquelles zones remotes del massís on mai acabes de trobar la motivació per anar-hi. Un dia el Juanan em va parlar d'aquesta via i a partir d'aquí no me l'he tret del cap, i la por i la incertesa tampoc, però ja forma part de l'aventura.
És una via dura, amb poques repeticions i on s'ha d'escalar de valent ( i valent jijij). Podria dir que és una petita joia, curta però intensa, ja que quan arribes al cim, la sensació d'estar allà dalt amb el teu company és única.
Felicitar als aperturistes.... quins cracks!!!!! Espero que aquesta piada motivi a repetir-se.
Material: Joc de totems del negre al taronja, repetint del negre al lila. Tascons útils i bagas per merlets.
L1, Fissura difícil amb roca a controlar i completament desaquipada. Les peces no acaben d'entrar del tot bé i arribant a la reunió es fa cega. En aquest punt cal abandonar la fissura i anar en tendència esquerra per trobar la reunió. Llarg difícil pel grau proposat.
L2, 7a. La dificultat del llarg es troba just sortint de la reunió on hi ha dos spits prou junts, tot i que haurem d'escalar entre xapa i xapa. Millor no caure anant a trincar el 1r spit. Dur com a 7a. Un cop aquí, hem d'anar a buscar una bauma on trobarem el 3r i últim spit del llarg. Després, navegar per un mar de roca i patates al.lucinants on podrem gaudir de l'autoprotecció montserratina, llaçant merlets i posant algun totem a caldo per relaxar la tensió.
El Juanan se'l curra magistralment, com mola veure'l escalar en aquestes plaques montserratines.
L3, 6b. Sortida de la reunió a bloc, protegida amb dos spits, guapo, obligat però no exposat. El pas més dificil el vaig trobar sortint del 2n spit, quina apretadeta més tonta que vaig fer, la rasca i el vent que fotia no acompanyaven. Després afluixa i ja rampa de III fins el cim on muntarem reunió a un savinot. Llarg exigent on no mola caure.
Descens en rapel per la cara nord fins el coll entre l'Agulla Jordi Mata i la Roca de Sant Cugat. Després reseguir el peu de paret de la cara oest de l'Agulla Jordi Mata fins arribar al peu de paret de la Mamella. Un cop aquí ja descendir per una canal que ens deixarà a la canal principal.
Valoración: *****
Maria Obregon
Maria Obregon
